domingo, 2 de noviembre de 2014

Poemas de Pasqual Mas, Vicent Berenguer y Vicenç Llorca con su traducción al castellano (Azharanía nº 7)




EL MEU CAMÍ de Pasqual Mas



El meu camí no duu a Roma;
és el camí tort,
el camí del No
que puja el corrent regolfant mirades
i dits que assenyalen, amb la pietat del botxí,
les veus i els fets descarrilats.
Camine per indrets on l'alba i l'ocàs
sovint es confonen en un aiguatge de dubtes
que res no deixa per destronar.
A ningú no venc.
Quan la mar es torna conversa amical
pregue pels que m'allarguen clara la mà
i m'oblide, ferm,
de qui és més cendra que carn,
més polsim, menys sang.
I si he de riure i ballar,
sempre trobe qui abandone el camí
i es deixe endinsar en el bosc,
on el jóc del llop és la calma delerada.
De tant en tant, torne al camí
i observe els vianants mutilats,
ja sense rostre, penedint-se,
camí del bon sentit, fent camí,
beneïts de mesurats raonaments
de pes, amb la sentència del temps
i del riu que els empenta cap a la mort.
Escolte el que diuen i sé
que sóc la pell de l'escarni,
lluenta i gastada,
on ressona l'aspre renec dels pelegrins.
Res no esglaia el meu missatge.
Als marges faig llar
per si hi ha algú que fatiga el seu rumb
i cerca mirar-se d'enllà el mirall.
A ningú no rebutge del meu foc,
i tant se val si va a Roma.

(De Biblioteca de Guerra, Brosquil, València, 2002)


MI CAMINO // Mi camino no lleva en Roma; // es el camino torcido, // el camino del No // que sube la
corriente regolfando miradas // y dedos que señalan, con la piedad del verdugo, // las voces y los
hechos descarrilados. // Camino por sitios donde el alba y el ocaso // a menudo se confunden en un
rocío de dudas // que nada deja por destronar. // A nadie vendo. // Cuando la mar se vuelve
conversación amigable // ruego por los que me alargan clara la mano // y me olvido, firme, // de quien
es más ceniza que carne, // más polvo, menos sangre. // Y si he de reír y bailar, // siempre encuentro
quien abandona el camino // y se deja adentrar en el bosque, // donde el alcándara del lobo es la calma anhelada. // De vez en cuando, vuelvo al camino // y observo los viandantes mutilados, // ya sin rostro, penándose, // camino del buen sentido, haciendo camino, // bendecidos de comedidos razonamientos // de peso, con la sentencia del tiempo // y del río que les empuja hacia la muerte. // Escucho lo que dicen y sé // que soy la piel del escarnio, // brillante y gastada, // donde resuena el áspero reniego de los peregrinos. // Nada asusta mi mensaje. // En las márgenes hago hogar // por si hay alguien que fatiga su rumbo // y busca mirarse más allà del espejo.// A nadie rechazo de mi fuego, // y tanto vale si va a Roma.

.......................

POSSIBILITATS de Vicent Berenguer

A Vicent Raga


l’existència té la seua raó de ser
W. SZYMBORSKA



És valent dir que preferesc el cine.
És valent dir que m’agraden els gats.
És valent dir que m’agraden les dones.
Jo preferesc les fulles que es renoven.
Jo preferesc primer Ausiàs March.
Jo preferesc qui s’estima els altres.
Si cal, si puc, pose fil a l’agulla.
També m’agrada el verd, i des de sempre.
També m’agraden les excepcions.
M’agrada eixir prompte i també no tant.
Dels metges, preferesc no entendre res.
Els llibres vells, folrats i rellegits.
Tinc un rebalç de llibres pel demà.
Preferesc ser absurd i escriure versos
a l’absurd de no escriure’n cap ni un.
Si concerneix l’amor, qualsevol dia.
Els moralistes, quan res no prometen.
Millor l’astúcia noble a la mala fe.
Jo preferesc la terra de civil.
Millor contes de fades que decrets.
Fulles sense flors, sempre, i no el contrari.
Millor els gossos amb la cua sencera.
Sovint no encerte a dir cap color d’ulls.
M’agraden els calaixos a les taules.
A l’ordre de l’infern, l’infern del caos.
La llibertat fa sempre molt bon gust.
Sovint la llibertat és fa difícil.
Si hi ha estels, els mosquits no em fan nosa.
No em desplau no saber com, quant ni quan.
També m’agrada que siga possible.
Que l’existència té unes raons.
Des de petit, preferesc tocar ferro.
M’agraden moltes coses que no he dit
a moltes altres que he deixat d’escriure.


POSIBILIDADES. A Vicent Raga // La existència tiene su razón de ser (W. Szymborska)
Es valiente decir que prefiero el cine. // Es valiente decir que me gustan los gatos. // Es valiente decir que me gustan las mujeres. // Yo prefiero las hojas que se renuevan.// Yo prefiero el primer Ausiàs March. // Yo prefiero a quien ama los otros. // Si es preciso, si puedo, pongo hilo a la aguja. // También me gusta el verde, y desde siempre. // También me gustan las excepciones. // Me gusta salir pronto y también no tanto. // De los médicos, prefiero no entender nada. // Los libros viejos, forrados y releídos. // Tengo una reserva de libros para el mañana. // Prefiero ser absurdo y escribir versos // al absurdo de no escribir nada de nada. // Si concierne al amor, cualquier día. // Los moralistas, cuando nada prometen. // Mejor la astucia noble a la mala fe. // Yo prefiero la tierra de civil. // Mejor cuentos de hadas que decretos. // Hojas sin flores, siempre, y no al contrario. // Mejor los perros con la cola entera. // A menudo no acierto a decir ningún color de ojos. // Me gustan los cajones a las mesas. // Al orden del infierno, el infierno del caos. // La libertad hace siempre muy buen gusto. // A menudo la libertad se hace difícil. // Si hay estrellas, los mosquitos no me hacen engorro. // No me disgusta no saber cómo, cuánto ni cuándo. // También me gusta que sea posible. // Que la existencia tiene razones. // Desde pequeño, prefiero tocar hierro. // Me gustan muchas cosas que no he dicho // a muchas otras que he dejado de escribir.


........................


CONFIANÇA DE LA LLUM  de Vicenç Llorca


Has pogut confiar aquesta llum
a un abril compromès amb el somni
de trobar en cada ser la secreta
plenitud dels estels que ens habiten.
Per això pots comprendre els camins
que desxifren els signes ocults
amb els ulls que et regalen els boscos:
perquè signis l’instant que t’expressa.
I així visquis en una existència
tantes vides com puguis salvar
de l’oblit, i il·luminis la pau:
confiat continent de la llum.

(Del llibre Calendari d’instints, Editorial Tres i Quatre, 2014)


CONFIANZA DE LA LUZ Has podido confiar esta luz // a un abril comprometido con el sueño // de encontrar en cada ser la secreta // plenitud de los estrellas a que nos habitan. // Por eso puedes comprender los caminos que descifran los signos ocultos // con los ojos que te regalan los bosques: // para que signes el instante que te expresa. // Y así vivas en una existencia // tantas vidas como puedas salvar // del olvido, e ilumines la paz: // confiado continente de la luz.
Del libro Calendario de instintos



No hay comentarios:

Publicar un comentario